diumenge, 13 de novembre de 2016

Qués diuen els MRP sobre la jornada escolar



El passat 13 de juny es va publicar l’ordre sobre Jornada Escolar. Arran d'aquesta publicació s’ha encetat un debat en la societat. En diverses ocasions, s’ha suplantat la opinió de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià (FMRPPV) en aquest debat. Davant d’aquest fet voldríem deixar clar quina és la nostra postura sobre aquest tema. LLegir més...

diumenge, 10 de maig de 2015

L’ESCOLA QUE VULL (pels meus néts)



per Roger Pons Vidal

Poques seran les persones que  no consideren l’escola una de les institucions bàsiques d’un municipi, més encara en els pobles  menuts que els manquen altres serveis, en ells l’escola és una de les coses que més vida i raó de ser els dóna, per això és tan important que l’escola siga la millor possible.

Però quina escola volem? Quines coses han de caracteritzar-la? Què li demanem?





AL MEU POBLE, JO VULLC UNA ESCOLA...

On la creativitat, el treball en equip i els valors tinguen un pes substancial.

On la investigació del medi proper, la experimentació i l’activitat de l’alumne siga bàsica.

On compte més la qualitat i la consistència d’allò que s’aprén que la seua quantitat.

On hi haja un tracte democràtic entre tots els membres, sense discriminació per cap causa (minusvàlua, orientació sexual, aspecte físic, religió, raça, caràcter...), i on el mestre exercisca amb autoritat reconeguda però sense autoritarisme.

On s’intentarà eliminar les tasques repetitives, tedioses i avorrides; així com els deures llargs canviant-los per altres més creatius i de recerca d’informació sobre tradicions, el passat..., (a la xarxa, a la família o veïns).

On siga habitual la participació de membres externs de la comunitat educativa o convidats per contar algunes coses de la seua professió, vivències, aficions...

Que valore el fet de jugar pels carrers com un element valuós tant per a l’alumne i el seu desenvolupament com pel fet de transmetre al poble la sensació d’estar viu. Per això:

·         els deures escolars no hauran de ser un impediment per anar a jugar

·         l’educació vial serà important per evitar comportaments perillosos

·         es faran tallers ocasionals per recuperar els jocs tradicionals.

Que fomente l’autonomia dels alumnes, i per tant s’animarà als alumnes:

·        a expressar amb educació o bons modals la seua opinió sense por al ridícul o a cap reprimenda abusiva

·        a anar a l’escola caminant i tot sols a partir dels primers cursos de Primària

·        a formular propostes respecte a activitats de l’aula, del centre, d’estudi o d’oci.

On es faça una formació en les noves tecnologies no solament reproductiva, sinó creativa, viva, comunicativa i de relació amb altres membres de la comunitat educativa local o també d’altres llocs del Món.

Que fomente l’expressió creativa en els distints camps (escriptura, lectura, dramatització, plàstic, dinàmic, dansa...). On es practique la lectura expressiva, la poesia, les lectures dramatitzades, la confecció de murals, el treball de les obres d’art...

On es facen visites a:

·        museus per acostar els alumnes a l’art;

·        a paratges naturals d’alt valor per despertar el sentir que la natura és cosa seua;

·        a edificis bells i cascs urbans notables per a que aprenguen a valorar el patrimoni arquitectònic com a propi;

·        a granges escoles per a que connecten amb eixe món animal i vegetal tan lluny de la nostra vida actual.

On les avaluacions no siguen un element tan opressiu i omnipresent que consumeix tant de temps lectiu per realitzar-se tants controls d’avaluació al llarg del curs. Que s’utilitze l’avaluació com a instrument necessari per a millorar els processos educatius. Que done veu a tots els agents de la comunitat educativa en un procés d’avaluació democràtica.

Amb un professorat compromés i reconegut socialment que actue com a vertaders educadors i no sols com a ensenyants que potencien la cultura de la investigació i la innovació educativa; que participe en la formació permanent i en la seua actualització.

Que siga un agent dinamitzador sociocultural local dins d’una xarxa educativa més ampla.

Que siga sensible amb les necessitats familiars.

Que faça de la cooperació un mètode de treball i un model d’aprenentatge (amb materials col·lectius xarxa d’intercanvi de llibres).
I per suposat, en valencià, la nostra llengua.

divendres, 3 d’abril de 2015

dilluns, 22 de desembre de 2014

La verdadera importancia de las calificaciones escolares

La verdadera importancia de las calificaciones escolares
 Querido Charlie Owen:
Los resultados de los exámenes del KS2 podrás encontrarlos al final de la carta. Estamos muy orgullosos de la cantidad de conocimientos que has demostrado tener a lo largo de esta semana tan complicada.
Sin embargo, consideramos que estos exámenes no evalúan siempre aquello que os hacen especiales y únicos. La gente que creó estos exámenes y los evalúa no sabe nada de vosotros en comparación a vuestros profesores y familiares.
Ellos no saben que muchos de vosotros habláis dos idiomas. Ellos no saben que podéis tocar un instrumento, bailar o pintar un dibujo. Tampoco saben que vuestros amigos cuentan con que estéis a su lado o que vuestra risa puede iluminar el día más oscuro.
Ellos no saben que escribís canciones o poesías, que realizáis algún deporte, que os preguntáis por el futuro o que a veces os toca cuidar de vuestros hermanos pequeños tras el colegio.
Ellos no saben que habéis viajado a espectaculares lugares, que sabéis contar historias verdaderamente maravillosas o que adoráis pasar vuestro tiempo con familiares y amigos.
Tampoco saben que podéis ser personas dignas de confianza, atentas, amables y que intentáis mejorar cada día… Estos resultados os dirán algo, pero nunca todo.
Así que disfrutad de vuestros resultados y estad muy orgullosos de ellos pero recordad que hay muchas formas de ser inteligente.

Tráiler oficial de "CAMINO A LA ESCUELA" de Pascal Plisson

dimecres, 1 d’octubre de 2014

El que de veritat ens importa

 El prop passat dia 21 de setembre la Sra. Consellera d’Educació Mª José Català es despatxava a gust amb un article al diari el País titulat “Lo que de verdad importa” on venia a sostindre, front als qui pretenen torpedejar l’inici del curs escolar, la tesis de que la “Comoditat Valenciana” va be, i ho fa gràcies a l’esforç del professorat i al bon saber fer de la pròpia Conselleria. I això ho sostenia amb l’única dada estadística de que l’abandonament prematur en el sistema educatiu valencià havia baixat a un 21’7%, situant-se per sota de la mitjana estatal. Desprès de fer un breu recorregut per les dades dels anys anteriors, sensiblement superiors en abandonament prematur... llegir més

dimarts, 12 d’agost de 2014

Gestió privada de la formació

Dir, què el govern ultraliberal del Partit Popular pensa que la millor via per aconseguir una educació de qualitat és la privatització del servei, no és descobir cap novetat. Ens cal més aviat anar descobrint el mecanismes que va utilitzant per a posar en pràctica aquesta proposta. Per exemple pot privatitzar-se la formació en centres, aquella que naix de la propia necessitat de cada centre i que, d'alguna forma, és el model que s'està implantant. Un exemple n'és el programa europeu que ha presentat fa pocs dies la Conselleria anomenat “Quality for innovation in European School”. A través d'un nom tant pompós s'està desenvolupant un programa els partners del qual són a més de la Conselleria:
  • Menon Network, una empresa privada europea amb la seua seu en Bruxelles. Aquesta té com a camp de treball des de fa 15 anys la innovació educativa assessorant el disseny de projectes de millora de la quaitat educativa.
  • Esha: Una espècie de federación d'associacions de caps d'establiment educatiu.
  • mt educación i formación: una empresa privada “especialitzada en el disseny,planificació i gestió de programes educatius,...mitjançant mètodes contrastats i àgils que correponguen a les necessitats específiques de cada client... ajundant-li a ser competitiu.
  • Euridit: un Institut Europeu de servei que ofereix informació i proporciona eines per a polítiques d'accés, licitacions i subvencions de la Unió Europea en el qual es pot participar pagant la corresponent quota annual que està entre els 50.000 € i 200.000 €
  • Fiatest: Una companya privada rumana especialitzada en la gestió de qualitat
  • Efquel: que, tal i com diu el lema de la seua web, assegura la qualitat i la innovació en ensenyament en Europa i més enllà.
Hi ha a més un altre membre del qual no he trobat informació a internet. Però amb la mostra és més que suficient per saber per on van les coses. El que preten la nostra conselleria és millorar la qualitat dels centres, aquella que no hi ha manera que obtinga resultats que siga del seu gust en PISA, a través de l'externalització de la feina que han estat fent els Cefires desde que eren Ceps. És a dir que, mt educación per exemple, avaluarà el funcionament dels centres educatius que participen en el programa per dissenyar-hi estratègies dirigides a millorar-ne la qualitat. Clar que si es fa amb diners per davant la cosa tindrà més garanties de tenir bons resultats i aquestes empreses privades tenen diners. Encara que alguns d'aquestos diners els arriben a través la seua participació en projectes junt amb empreses públiques com la Generalitat Valenciana. És a dir que venen de projectes europeus amb diners de tots els contribuients. Per a uns economistes que s'omplin la boca parlant de lliure mercat, assegurar el capital a través d'empreses que depenen dels diners estatals no és massa ortodox.
A més quan parlem de qualitat utilitzen paraules com eficacia, competitivitat i altres termes que estan més en el camp del benefici econòmic que de la rentabilitat social. Mesuren la qualitat d'un centre educatiu amb la quantitat d'excel·lents que apareixen en els butlletins del alumnat del seu centre.
És evident que la qualitat és altra cosa força diferent i que els diagnóstics en paper couchés o power points presentats per encorbatats agents de qualsevol empresa, poden ser tant bons o tant dolents com els elaborats pels claustres dels nostres centres i pels equips educatius. Sols caldria que els diners que es dediquen a finançar d'aquestes empreses nascudes al socaire de subvencions públiques es dirigisquen directament als centres educatius i potser s'aconseguira resultats a Pisa tant bons o més que altres centres amb assessories de prestigi.

dissabte, 17 de maig de 2014

Manifest de la Mesa pel Xúquer

VOLEM UN FUTUR PER AL NOSTRE RIU, PER A LA NOSTRA TERRA

Manifest de la Mesa pel Xúquer

festasueca 17052014 3 350El riu Xúquer ha sigut sempre el riu valencià per excel·lència, el cor de l’aigua per a la majoria dels valencians i dels riberencs. Durant molts segles, ha sigut un vertader riu, com hem escoltat al poema de l’alzireny Ibn Jafaya, escrit fa 1.000 anys. El Xúquer ha alimentat una agricultura llegendària de tarongerars, hortes i arrossars. Ha mantingut l’Albufera sana i plena de vida. Ha arribat a Cullera net, i encara amb força, fertilitzant el mar i renovant l’arena de les platges.

Però fa unes dècades que el Xúquer no és el mateix, ara porta un 60% menys de cabal que duia fa tan sols 30 anys. Els poderosos, els que decideixen el futur dels nostres rius i territoris ja fa anys que posaren els ulls en el Xúquer per pegar-li una mossegada més, tal vegada la definitiva, amb l’objectiu d’utilitzar la seua aigua per al negoci i l’especulació.

Però el Xúquer no dona més de sí. A la Manxa, la sobreexplotació del seu aqüífer ocasiona el declivi del nostre riu que arriba exhaust i sense força a les nostre terres. L’Albufera tampoc és la mateixa que teníem als anys 70 i aconseguir la millora del seu estat és cada vegada més difícil. Per si fora poc, el lobby de l’aigua d’Alacant no deixa d’exigir la millor aigua del Xúquer, i desprecia la del final del riu, la de la Marquesa, que és apta per al reg agrícola. Volen la d’Antella, la de Cortes, la d’Alarcón per a fer negoci amb ella. I els nostres governants de València i de Madrid, no defensen a la Ribera, ni al Xúquer, ni a l’Albufera. Enlloc d’això permeten i promouen l’espoli dels nostres recursos hídrics. 

Després d’un pla de conca nefast per al Xúquer, el de 1998, esperàvem que el nou pla complira la Directiva Marc de l’Aigua i avançara en la bona direcció de la recuperació ambiental, compatibilitzant els usos econòmics amb els ambientals.

Però en canvi, el pla aprovat pel Consell Nacional de l’Aigua, recolzat pel Govern i per la Generalitat Valenciana, és un pla que condemna al Xúquer: no contempla uns cabals ecològics suficients per al Xúquer i l’Albufera. Augmenta els cabals per a regar a la Manxa consagrant la sobreexplotació de l’aqüífer que proporcionava aigua al Xúquer. Li nega una concessió d’aigua del riu per a beure a la Ribera i en canvi li la dona al Vinalopó. I, a més, el Pla estableix que els estalvis de la modernització del regadiu a la Ribera aniran també a Alacant, en lloc de compensar els cabals del Xúquer i l’Albufera per la reducció dels retorns de rec.

Per si fóra poc el ministre d’agricultura i el vicepresident del Consell firmaren un protocol que marca el camí per a fer un segon transvasament al Vinalopó, recuperant l’original a Cortes de Pallàs, fent-ne una altre a Antella o emportant-se l’aigua des d’Alarcón, el que suposarà la mort  del Xúquer i de l’Albufera, i perjudicarà greument el nostre futur. No volem cap altre transvasament ni des de Cortes, ni des d’Antella, ni des d’Alarcon. Diguem-lo ben alt per que s’assabenten: Al Xúquer no li sobra aigua, ni gota!

Hem volgut que en aquesta Festa pel Xúquer tinguen un protagonisme especial els xiquets i les xiquetes perquè és a ells als qui estan furtant-los el futur. Però no anem a consentir-ho.

No podem creuar-nos de braços i consentir la mort del Xúquer i de l’Albufera. Hem de mobilitzar-nos, com férem en 2005 i en 2010, i aconseguir parar aquests projectes. Hem d’impedir la venda del nostre riu i de la nostra aigua per a interessos privats.

Anirem a Europa, al tribunals i on siga necessari. Per això us convidem a participar en les mobilitzacions previstes: el 31 de maig a les 11 del matí al Palmar, però sobretot vos esperem a València el 14 de juny a les 7 de la vesprada per omplir la Plaça de Manises.

Hem de fer escoltar ben fort la nostra veu i dir als governants que la Ribera i les altres comarques del País Valencià no anem a consentir que espolien els nostres recursos hídrics.

Evitem la condemna a mort del Xúquer i de l’Albufera!

Pel Xúquer i l’Albufera! No al Pla de Conca! Visca el Xúquer viu!

dimarts, 1 d’abril de 2014

¿Pública o privada?

Josep Vicent Bataller


Mirant el nostre ordenament legal i constitucional podríem convenir que l'educació és un dret universal, que té que ser per a totes i tots, amb igualtat de condicions, i ha de ser una educació que no segregue, discrimine o adoctrine. Ha de ser una educació basada en el respecte a totes les creences (laica) i que defense els drets humans i valors universals com la justícia, la solidaritat i l'equitat. Si som coherents amb aquests principis no és gens aventurat afirmar que l'escola pública és l'única que els practica i els garanteix, front a la concertada-privada que sí segrega, discrimina i adoctrina. L'escola pública és inclusiva, en ella caben totes les persones, sense discriminació per raó de raça, sexe, religió, capacitats, origen social o cultural... Mentre que tothom sap que a la concertada-privada sí que es discrimina. No deixa de ser un contrasentit que paguem amb diners públics (potenciant així un «doble finançament» que dona més recursos a qui menys ho necessita) escoles que adoctrinen i segreguen sense complir els principis fonamentals del nostre ordenament constitucional.
L'escola pública és plural i és laica... En ella caben totes les creences i els seus professionals hi accedeixen pel principi de mèrit i capacitat, és a dir, a ella accedeix el professorat més format i més competent. L'escola pública és l'única que garanteix el respecte a totes les creences i les no creences, a partir d'un ensenyament científic deslligat de qualsevol influència metafísica o religiosa que puga desviar l'alumnat de la racionalitat i de la veritat científica. En ella, l'alumnat pot trobar el reflexe de la societat on viu i on tindrà que desenvolupar-se, el que li permet crear una personalitat més rica i plural, partint de totes les opcions possibles per a escollir i quedar-se en aquelles que van a determinar la seva futura personalitat.
Arribats a aquest punt caldria plantejar-se per què hi ha escola concertada i privada. La resposta no és fàcil, però entre altres aspectes, cal apuntar directament a la hipocresia de determinades persones i extractes socials que veuen en la segregació la possibilitat egoista que els seus fills tinguen una educació «millor», amb més recursos (tot i que siga a costa de llevar-li'ls a qui més ho necessita) i que tinguen la possibilitat d'educar-se entre iguals o superiors dintre de l'escala social, a fi de potenciar contactes i amiguismes que puguen fer valdre el dia de demà al llarg de les seves vides. Així, aquells elements considerats com a nocius per a aquesta finalitat són segregats i desviats a l'escola pública, que té que abordar amb menys recursos una major diversitat i problemàtica. El que aquesta gent probablement desconeix és que amb aquest model es polaritza la societat i la convivència entre «guanyadors» i «perdedors» esdevé cada vegada més complexa i difícil, i ens du indefugiblement a una societat més injusta, inestable, insegura i perillosa.
Mentre el fill del conseller o del president de la Generalitat no vaja a la mateixa escola que el fill del fuster o del obrer, parlar d'igualtat d'oportunitats no deixa de ser una fal·làcia vergonyosa tant per als qui ho fan possible com per als qui ho consenteixen.

dissabte, 7 de desembre de 2013

Perquè l'educació a Shanghai està en primer lloc a l'informe PISA

Para explicar los logros de Shanghái, Hong Kong, Corea del Sur y Japón, Eric Charbonier, experto de la OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos), manifiesta que "este éxito se explica por el hecho de que sus sistemas educativos asocian calidad y equidad".
Hugo Ñopo, experto del BID, en una entrevista concedida a un medio colombiano resume bien lo que la OCDE supone son los factores de éxito en Shanghái:
“(1) el desarrollo de un sistema educativo inclusivo, en contraste con el de “escuelas élite” que prevalecía, en el que se espera que todos los estudiantes tengan desempeño sobresaliente, (2) un aumento sustancial de salarios y estatus de la profesión docente, acompañado de una mejora de la formación de maestros, (3) el cambio de modelo pedagógico, de uno basado en la repetición y memoria a uno enfatizando la comprensión de fenómenos y la habilidad de aplicar conocimientos de manera creativa, y (4) los cambios en los currículos y las evaluaciones, acompañados de una mayor libertad de elección tanto para estudiantes como para maestros".
Llegir l'article sencer...

dimarts, 30 d’abril de 2013

Feixisme y llibertat de càtedra

La campanya llençada per les Noves Generacions del PP de Castelló de denúncia anònima de professorat que «adoctrine» a les aules senta un perillós precedent antidemocràtic que ens apropa a pràctiques feixistes que posen en perill la pròpia democràcia. Hom troba a faltar una rectificació contundent per part del partit que ens governa a tota la ciutadania. Per als qui han llençat tan ignominiosa campanya i per als qui no estiguen d´acord amb aquestes afirmacions convé fer algunes reflexions (article complet)

Fotografía