dilluns, 11 de juny de 2012

Conferència Ramon Flecha, Castellò Seu STEPV, abril 2010:

Tres pilars sustenten el seu discurs.
  • Les actuacions d’èxit: Si volem millorar l’escola tenim a la nostra disposició multitud d’informació sobre les actuacions que han tingut èxit escolar. Algunes Universitats són referent a eixe nivell. Harvard, Wisconsin, per citar dos de les mas prestigioses, analitzen amb serietat la realitat educativa i mostren vies, experimentades, que donen resultats positius en els sistemes educatius mundials. Si Finlàndia està en primer lloc en el rànquing de l’educació mundial no és una casualitat. La seua llei d’educació de 1985 té per principi utilitzar els tractaments més eficaços per a millorar el seu sistema. Per a això ha introduït actuacions d’èxit en les seues escoles i a la vista estan els resultats. De la mateixa manera no és casualitat que les persones que han liderat moviments crítics dins de la societat, moltes d’elles han sigut alumnes o alumnes d’escoles que han aplicat actuacions d’èxit. És inconcebible que les autoritats acadèmiques de l’Estat Espanyol, no se seguisca eixa política i que s’encabote en unes propostes que ja en la LOGSE estaven desfasades com les teories d’Ausubel que estaven ja desfasades en els anys 80.
  • Ambient Educatiu, l’adult: Fletxa insistix en el fet que Vigotsky va ser interpretat de forma esbiaixada en la LOGSE i així successivament en la lleis que van seguir. Per a l’autor russos la Zona de Desenrotllament Pròxim de l’alumnat se situa en un espai que, per a ser salvada, necessita a l’adult i al mig. En cap moment es parla de l’adult en singular. Està comprovat que l’actuació de mes d’un adult dins d’una aula redunda en benefici de l’ensenyança. Els agrupacions homogènies amb la intervenció d’un sol adult no ajuda a recórrer la ZDP. Eixos adults poden ser de diferents condicions (professorat, pares i mares, educadors socials, especialistes, etc.). Però el principi d’inclusió educativa no pot passar per la segregació de l’alumnat. Experiències com les de l’Escola Montserrat de Terrassa, han demostrat com es pot passar d’un 17% d’èxit en competències bàsiques en lectura a un 83%. En esta escola, en compte de traure els alumnes en dificultats de l’aula, es fa entrar fins a 7 adults dins de l’aula per a millorar el rendiment. Els criteris que utilitza l’administració per a justificar els resultats educatius són per tant discutibles. Una afirmació com la de que un 10% de l’alumnat immigrant dins de l’aula significa un descens del nivell es veu desmentiment per l’escola de Tarrassa amb un 46% d’alumnat immigrant.
  • Ambient Educatiu, el mig: Vigotsky insistix en la importància del mig com a factor educatiu. La formació dónes de la família és la que més incidix en la formació. Però no com es va entendre en la Logse, no es tracta d’adaptar els continguts al mig sinó d’enriquir el mig per a millorar els resultats. Fletxa insistix en el fet que no s’ha de condemnar un alumne o una alumna per sorgir d’un mitjà educatiu deprimit sinó de millorar el nivell cultural del mig perquè l’alumnat estiga estimulat. Va prendre com a exemple l’Escola la Paz del barri de la Miraculosa a Albacete. Un barri difícil on no podia entrar ni la policia. Les actuacions per a millorar el rendiment no van ser encaminades només a l’escola sinó als pares i mares. Escoles de Pares i Mares on se'ls cap a veure la importància de saber per a millorar: la utilització d’Internet per a aconseguir millor material per al mercat, la utilització de l’escola com a centre de formació per a tota la comunitat, les tertúlies de lectura, etc. Tot això ha aconseguit que esta escola passara d’un absentisme massiu a eradicar-ho quasi completament. Va augmentar inclús el seu matricula passant de 60 a 190 alumnes. Mentrestant, les autoritats educativa no elaboren plans de formació inclusiva sinó segregadora. Models com els de Vic, que proposen la distribució de l’alumnat immigrant en diferents centres, només produïxen xenofòbia i segregació. Al mateix temps els centres, sobretot de secundària, distribuïxen el seu alumnat per nivells deixant les aules amb programes de diversificació curricular per a l’últim interí que arriba. Això provoca un darwinisme educatiu condemnant per endavant al fracàs a l’alumnat amb més dificultats.

Com a resposta a tot això Fletxa proposa treballar per a una escola que es transforme en espai on l’educació estiga a l’abast de tota la comunitat educativa. A això el flama comunitats d’aprenentatge. Un projecte en què un claustre dissenya la modificació de les condicions educatives per a millorar el seu nivell involucrant a tota la comunitat. No hi ha pare ni mare que no estiga d’acord en què els seus fills i fills tinguen èxits escolars. No hi ha comunitat que no estiga disposada a millorar el nivell educatiu del seu col·lectiu. Si som capaços d’involucrar a la comunitat en esta tasca tenim la partida guanyada.
Són les accions educatives les que importen i no sols les metodologies. S’ha de desprivatitzar la cosa pública i si els professors i professores ens mobilitzem podem aconseguir moltes més coses.