dissabte, 9 de juny de 2012

Xiquet, porta’t bé que sinó vindrà la Troica i et rescatarà


I no serà la intervenció dels bancs espanyols un castic dels mercats de cara a les persones que viuen a l'estat Espanyol. Se m’ha ocorregut veient les meues entrades en facebook.
No oblidem que Zapatero assegurava que els bancs espanyols no corrien cap perill. De fet ni BSCH i BBV entren en esta història, sinó Bankia. En el cas de València, Bancaixa era la principal Caixa d’Estalvis. Inclús diria (em falten dades per a confirmar-ho) que era el banc que mes clients tènia. Cert és que la colla d’irresponsables que han estat manifassejant, han portat els diferents bancs que formen Bankia a un caos de gestió sense precedents.
Però, així i tot, amb Bankia es castiga a la majoria de la població mitjana espanyola. Eixa població que recolza el 15M, que en el cas de votar hui deixaria el PP fora de moltes institucions inclús a València, què aplaudeix els miners Asturians, que eix al carrer per a defendre els servicis públics, que s’indigna quan agredeixen als estudiants, en resum que diu que ja està farta que li prenguen el pèl. No oblidem que, després de Grècia, som el país europeu que més a eixit al carrer, inclús més que els portuguesos i els italians que ja estan intervinguts.
Donar-li només la culpa al PP és reduccionista ja que el PSOE va estar durant huit anys en el govern de l’Estat espanyol i no va fer res per resoldre el problema i, segons les declaracions de Rubalcaba, no veuen el rescat com una ficada de pota sinó com un mal necessari. Així ho ha dit també PNB i si esperem un poc CiU també s’apuntaren al carro. Tots estan resignats. I és que els españolitos ens estem portant molt malament. Fins ara només eren ocupacions de places i, deixant de banda alguna que una altra barbaritat policial, han sigut manifestacions pacífiques. Però com ens pegue per seguir l’exemple dels miners asturians es pot muntar un cacau dels grossos. Manera de parar-los els peus, segons FMI, i altres caps mal-pensants del capitalisme internacional, anem a tallar-los els queviures perquè callen. Com a l’adolescent que s’ha portat malament li llevem la paga. L’exemple grec, amb una possible victòria de l’esquerra real, no els immuta. Ja es cansaran pensen. No oblidem la doctrina del Xoc, tard o d'hora acabaran per plegar-se als mercats, si els estrenyem acabaran per cedir, segur.