diumenge, 10 de maig de 2015

L’ESCOLA QUE VULL (pels meus néts)



per Roger Pons Vidal

Poques seran les persones que  no consideren l’escola una de les institucions bàsiques d’un municipi, més encara en els pobles  menuts que els manquen altres serveis, en ells l’escola és una de les coses que més vida i raó de ser els dóna, per això és tan important que l’escola siga la millor possible.

Però quina escola volem? Quines coses han de caracteritzar-la? Què li demanem?





AL MEU POBLE, JO VULLC UNA ESCOLA...

On la creativitat, el treball en equip i els valors tinguen un pes substancial.

On la investigació del medi proper, la experimentació i l’activitat de l’alumne siga bàsica.

On compte més la qualitat i la consistència d’allò que s’aprén que la seua quantitat.

On hi haja un tracte democràtic entre tots els membres, sense discriminació per cap causa (minusvàlua, orientació sexual, aspecte físic, religió, raça, caràcter...), i on el mestre exercisca amb autoritat reconeguda però sense autoritarisme.

On s’intentarà eliminar les tasques repetitives, tedioses i avorrides; així com els deures llargs canviant-los per altres més creatius i de recerca d’informació sobre tradicions, el passat..., (a la xarxa, a la família o veïns).

On siga habitual la participació de membres externs de la comunitat educativa o convidats per contar algunes coses de la seua professió, vivències, aficions...

Que valore el fet de jugar pels carrers com un element valuós tant per a l’alumne i el seu desenvolupament com pel fet de transmetre al poble la sensació d’estar viu. Per això:

·         els deures escolars no hauran de ser un impediment per anar a jugar

·         l’educació vial serà important per evitar comportaments perillosos

·         es faran tallers ocasionals per recuperar els jocs tradicionals.

Que fomente l’autonomia dels alumnes, i per tant s’animarà als alumnes:

·        a expressar amb educació o bons modals la seua opinió sense por al ridícul o a cap reprimenda abusiva

·        a anar a l’escola caminant i tot sols a partir dels primers cursos de Primària

·        a formular propostes respecte a activitats de l’aula, del centre, d’estudi o d’oci.

On es faça una formació en les noves tecnologies no solament reproductiva, sinó creativa, viva, comunicativa i de relació amb altres membres de la comunitat educativa local o també d’altres llocs del Món.

Que fomente l’expressió creativa en els distints camps (escriptura, lectura, dramatització, plàstic, dinàmic, dansa...). On es practique la lectura expressiva, la poesia, les lectures dramatitzades, la confecció de murals, el treball de les obres d’art...

On es facen visites a:

·        museus per acostar els alumnes a l’art;

·        a paratges naturals d’alt valor per despertar el sentir que la natura és cosa seua;

·        a edificis bells i cascs urbans notables per a que aprenguen a valorar el patrimoni arquitectònic com a propi;

·        a granges escoles per a que connecten amb eixe món animal i vegetal tan lluny de la nostra vida actual.

On les avaluacions no siguen un element tan opressiu i omnipresent que consumeix tant de temps lectiu per realitzar-se tants controls d’avaluació al llarg del curs. Que s’utilitze l’avaluació com a instrument necessari per a millorar els processos educatius. Que done veu a tots els agents de la comunitat educativa en un procés d’avaluació democràtica.

Amb un professorat compromés i reconegut socialment que actue com a vertaders educadors i no sols com a ensenyants que potencien la cultura de la investigació i la innovació educativa; que participe en la formació permanent i en la seua actualització.

Que siga un agent dinamitzador sociocultural local dins d’una xarxa educativa més ampla.

Que siga sensible amb les necessitats familiars.

Que faça de la cooperació un mètode de treball i un model d’aprenentatge (amb materials col·lectius xarxa d’intercanvi de llibres).
I per suposat, en valencià, la nostra llengua.